A Berlín, República Democràtica Alemanya, el dramaturg Bertolt Brecht rep, durant la tardor de 1953, una carta d’una dona finlandesa, Mirjami Leino, en la qual li demana que intercedeixi davant les autoritats alemanyes per tal que li concedeixin visat per establir-se en aquest país ella i el seu fill. Mirjami és vídua d’un guardaboscs, i recorda a Brecht que es van conéixer quan el seu marit el va salvar de morir congelat mentre tractava de fugir a la Unió Soviètica, durant l’estiu de 1941. L’obra juga amb aquests dos nivells temporals: l’encontre entre Brecht i Mirjami en el passat, i el present del dramaturg, convertit ja en la principal autoritat teatral de l’Alemanya Democràtica amb totes les contradiccions que això comporta.