Hikikomori parteix d’una realitat cruenta: la dels adolescents japonesos que, inesperadament, decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys. Aquests nois, anomenats hikikomori (‘aïllament’), es mantenen tètricament reclosos, evitant tot tipus de contacte amb l’exterior, dedicats exclusivament a veure la televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb els videojocs. Eludeixen qualsevol contacte humà, fins i tot amb els membres de la pròpia família. Tot i aquesta renúncia a la vida, fora, al món real, la vida segueix endavant. I és això, justament, el que passa a Hikikomori: la vida ara segueix passant mentre ell ha decidit prémer el botó de pausa.