Anys 90. Ha caigut el mur de Berlín. Les Azúcar Moreno queden cinquenes a Eurovisió. Una petita ciutat del sud de Catalunya on viuen la Sara i la Valentina, dues adolescents filles d’exiliats polítics. A fora, un lloc provincià, feliç, i la moda de les marques… A dins, un menjador desendreçat, un petit espai de ficció on les germanes juguen a representar la història dels seus pares. Un espai on juguen i on també sobreviuen. Al fons, una porta que dóna a l’habitació de la mare gairebé sempre roman tancada.

Nota: Aquesta obra forma part d’un treball més ampli sobre la fragilitat de la memòria (com narrar un fet abismal: l’exili i l’última dictadura argentina). A banda d’aquest text, formen part d’aquest treball El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí) (2008) i el text radiofònic La memòria d’una Ludisia (2008).