Ambientada als últims anys del segle XVIII i els primers del XIX, en el transcurs d’un llarg i inquietant viatge iniciàtic, La mirada de l’alquimista reelabora un dels mites més antics i angoixants creats per la literatura: el del doble. És un viatge que, tot partint de la seguretat que confereix l’escepticisme científic, arrossegarà el protagonista, de forma lenta i inexorable, cap a nous i desconeguts territoris. El fet de ser una obra escrita per a actors i titelles ha permès a l’autor treballar amb una llibertat poc freqüent pel que respecta a personatges (nombre, simultaneïtat) i escenografia (espais múltiples, en continuïtat o complementaris), que s’addiuen molt bé amb una història que es mou constantment en els límits entre la realitat i la fantasia, entre la vigília i el somni.