Marcelo Buey ha comès un crim i va pels carrers parlant d’allò que l’obsessiona. El xivarri de la gentada de la ciutat vella l’envolta, les veus dels veïns ressonen al seu cap. Marcel parloteja sense treva i va revivint les escenes del delicte.

Quan finalment es troba assetjat pels testimonis que l’acusen, es talla la llengua per no confessar davant la multitud que pretén ajusticiar-lo. (Entre deu i quinze intèrprets.)