Ningú no sap ben bé què hi fa, l’Òscar, cada nit, al Raval. La Laura, la seva dona, somia que el persegueix; en Pol, el seu fill, s’alegra que, per fi, el seu pare s’estigui venjant d’allò que li va fer la Laura ja fa temps; en Ramon, l’amic traductor, aguanta les seves visites nocturnes com pot. En el fons, l’Òscar fa que les nits d’en Ramon s’escurcin, les llargues nits en què espera que la seva dona, la Mercè, torni d’unes suposades visites d’obres a Llançà. No hi ha ningú que sàpiga realment què passa durant les nits que l’Òscar surt de casa i es passeja pels carrers del Raval. Ningú no sap qui és la dona desconeguda del Raval. Tots en tenen la seva versió i actuen en conseqüència. Fan cas als seus impulsos. I tard o d’hora, explotaran, de la mateixa manera que l’avaria de les canonades de casa l’Òscar un dia o un altre farà caure les parets. I l’aigua s’ho endurà tot.