«Amor meu, saps on és tan lluny? Tan lluny és després del desert que mai s'acaba, després del desert buit, tan buit que no té límits. Sóc una coneguda perduda en un desconegut i no hi ha res que em sembli més llunyà que tu. Res creix en tu. Fred. Res pot créixer. I mor. No et demano que em retornis la vida, sóc un peix llançat a la sorra, una poma amb el cor esmicolat sobre el marbre, els cucs roseguen la meva carn i quan mori ningú s'enrecordarà de mi.
Una dona, un mestressa... Mai ningú posarà el meu nom a una estrella, a un planeta.»