La Käthe somia amb moments de la seva infantesa. Vivien al camp: quan tenia dotze anys, una dona va arribar a casa per endur-se el seu pare. Ell estava malalt i alcoholitzat. El pare tenia un altre fill amb aquella cambrera de balneari, un noi, més gran que ella. Després, l’àvia, la mare i la mateixa Käthe van viure un temps soles. L’avi havia mort. El pare va tornar al cap de sis mesos i al poc temps va morir.
El somni de la Käthe, que al final de l’obra ja té vint anys, li fa recordar com vivia la seva família, les seves pors, el desajust i els descobriments de l’adolescència, els desitjos i les fantasies.
Tot això, passat pels mecanismes de funcionament de la ment i de la memòria en el somni.