Escrita entre 1998 i 1999, després d’una llarga pausa creativa, incideix en les principals constants del seu teatre: la ficció i la realitat interelacionades a través del fet creatiu de l’escriptura, el pas del temps i el deteriorament de les relacions personals, el recurs a la fugida com a element constructiu de nous projectes vitals; constants, aquestes, que se’ns hi presenten unides a un subtil i alhora immisericorde procés de vampirització, que va convertint a poc a poc i de manera inconscient el personatge de Paula, una noia vulgar condemnada a viure una existència grisa i sense horitzons, en la vertadera protagonista/víctima del drama.