En un petit poble dels Pirineus francesos, una parella d’emigrants –ell d’origen cubà, ella francesa– viuen aïllats del món. Des que van marxar de Cuba, uns anys després de la Revolució del 59, no han volgut parlar mai més d’aquella etapa de la seves vides. Aquest silenci és sempre present entre ells, però ara el seu fill ha decidit trencar-lo. Només la seva germana és còmplice de les seves intencions i s’hi oposa.

Solavaya planteja les conseqüències dels règims totalitaristes en generacions posteriors i el dret dels fills a conèixer el passat dels seus pares.