Una vegada, ara fa uns anys, em van convidar a un sopar d’una parella que estrenava pis. El sopar va transcorrer en la més absoluta normalitat. Tothom feia bromes i alguns explicaven acudits dolents. Els amfitrions ens van fer uns entrants de  meló amb gambes i, de segon, un carpaccio de vedella. Però, a l’hora de les postres, encara no sé com, tothom va començar a discutir fins a extrems poc raonables. Vam acabar duent a un amic, el Xavi, a l’hospital. L’havien ferit amb un llevataps a la cama.
En aquest cas, són la Cris i el Dani els qui han convidat els amics d’ella a sopar. Qualsevol semblança dels personatges de l’obra amb les persones que van viure aquell sopar és pura coincidència.