Una estrangera negra viu la fantasia de la transformació de la seva pròpia identitat a la d’una altre persona que respon als trets dominants del lloc que habita. Cada nit, durant els períodes d’hores extres que està obligada a fer, relata la seva experiència a una substituta- ¿imaginaria?-; i recorda el que té que fer per lliurar-se, els esforços per ser part del nou món i deixar de ser diferent. Al alba, aquella altra dona que ha deixat en el passat,  se li fa present; minúscul instant de reconciliació amb ella mateixa, abans d’emprendre un nou dia de feina.