Drama. Una illa. El mar, atzarosa providència, diposita objectes a la vora: desferres d’un món exterior incomprès, però també de les misèries dels seus habitants. L’arribada d’un cadàver i d’un objecte desfermaran les pors i les ambicions dels sis personatges, en una platja que esdevé una frontera entre la vida i la mort. I sempre el vent. Una metàfora amb fort contingut social sobre la guerra, la memòria i la tirania i alhora una indagació en el lirisme i la sensorialitat del llenguatge dramàtic.