Joan Guasp

Ha obtingut diferents premis teatrals, entre els quals destaquen Kabyl (1983), finalista del Premi Ignasi Iglésias; Fumar d’amagat (1987), Premi de Teatre Principal de Mallorca; Melodia de saxo (1995), Premi Sant Jordi de teatre; Oxo (1996), accèssit del Premi SGAE de Teatre i candidata al Premio Nacional de Literatura 1998 del Ministeri de Cultura; Viatge a la fi del món (1998), finalista del premi Ignasi Iglesias; Els papagenos (2003), premi El Micalet de teatre; Irène Némerovsky (2006), Premi Recull; i El creuer dels etcèteres (2007), Premi Ciutat de Sagunt; L’honorable Matarrates, Premi Inicia’t de Badalona; La torre Eiffel (2011), Premi Llorenç Moyà i La Coca Cola calenta (2011), Premi Ciutat de Mutxamel. A més a més ha publicat Tructeatre (1985), un volum de tres obres de caire costumista (Alta temperatura, Moscards i bimbolles i La sal), Els titellaires (1998), El venedor de cacauets (2001), Viatge a una altra part (2002), Bobóbabàbübü (2006), Les noces de paper d’estrassa (2006), Homo histrioniqus (2007), Calabruix (2007) i Jo sóc el que sóc (2009), entre d’altres. També ha conreat la narrativa infantil, la poesia, la novel·la i un gènere minoritari com és l’aforisme. És premi Lluís Carulla d’Actuació Cívica (2009) per la seva defensa de la llengua catalana en el món teatral.