Al tren (1995)

Vivim en un món en què moltes coses, fins i tot les més senzilles, ens semblen decisives i inamovibles. La por d’enfrontar-nos-hi ens paralitza. Tot sembla difícil de canviar, encara que només sigui un petit fragment de la nostra quotidianitat. I després, al cap dels anys, ens adonem que no som eterns, que el temps ha passat i l’hem aprofitat poc, o no l’hem aprofitat com hauríem volgut. Al tren parla d’això, i de què podríem fer si per un dia ens trobéssim el futur assegut davant nostre en un vagó de tren i tinguéssim l’oportunitat de repensar qui som.