L’alegria (2017)

Extraradi d’una ciutat. Barri obrer de vells habitatges barats, on la Júlia viu amb el seu fill Eli, que té paràlisi cerebral. L’Eli té 20 anys i no parla, no pot caminar, no pot fer res, amb prou feines passar els dies en cadira de rodes. Ara el noi ha crescut massa i l’hèrnia de la Júlia no li permet carregar-lo en braços, com feia sempre, per baixar les escales de l’edifici fins arribar al carrer. Així que ja no surt de casa. La Júlia està decidida a resoldre aquesta situació fent construir una rampa per la qual poder baixar la cadira de rodes del seu fill. Però una cosa tan simple pot resultar una empresa impossible quan totes les condicions són desfavorables i, sobre tot, si la seva consecució depèn de la voluntat i de la bondat dels altres.