Adults normals (2010)

(Obra guanyadora del Premi Mediterrani Pare Colom de Textos Teatrals 2010)

Aquesta és la història de quatre joves que viuen en un pis sense finestres des de fa temps. No surten mai. A fora és hostil. Per alguna raó —potser per protegir-se? Potser per fugir de la por?— van decidir viure junts.
I viuen d’acord a una rutina setmanal i també a mercè d’allò que mana la cap del grup, La Mare. I res no es qüestiona.
I si alguna cosa es qüestiona un d’ells executa amb violència les ordres de La Mare perquè res no sigui qüestionat.
Les rutines esdevenen costums, tradicions intocables.
Fins que un dia el més jove d’ells fa saber a la resta que vol marxar de casa. Ja no vol romandre més temps tancat. Ja no és cap nen. S’ha convertit en adult, en un adult normal…