Christophe (1997)

En Rafael i l’Ester són un matrimoni barceloní de mitjana edat, sense fills i aparentment instal·lats en una vida còmoda. Un bon dia, per casualitat, ell es troba pel carrer en Christophe, un francès amb qui van coincidir de vacances a Grècia cinc anys enrere. Un cop a casa, comenten l’anècdota, però la despreocupació inicial cedeix el pas a la curiositat, la curiositat a la intriga i la intriga a la certesa que en Christophe els ha estat enganyant des que es van conèixer. Aleshores, planifiquen una estratègia per desemmascarar-lo: el conviden a sopar per descobrir què els amaga. Però es trobaran amb una realitat que no té res a veure amb el que esperaven. Un reflex patètic de la fragilitat del món tancat en què viuen.