Dorian

Carlos Be, en aquesta versió lliure d’El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde, ens despulla i introdueix, com a clients d’un peepshow, al voltant d’un escenari que és el món mateix per presenciar, calladets i discrets com a voyeurs, la perversió de l’ànima humana, la indiferència davant del dolor, l’esteticisme i la decadència del dandisme, la submissió al desig i la bellesa i el trànsit cap a la destrucció. Aquesta proposta té gust de tragèdia grega, a destí ja traçat i a pinzellades de Pasolini.