La caverna

La Caverna tracta sobre la relació de l’artista amb el món en què viu, però també sobre el teatre com a instrument per reflexionar sobre la realitat a través de la seva reelaboració. Situada a la frontera entre el diàleg teatral i la narrativa, incorpora recursos com el record, la fantasia i els somnis del protagonista, un jove de bona família, les contradiccions i la falta de decisió del qual el duran, el 1825, a veure’s embarcat en una aventura que l’ultrapassa i davant la qual es mostra incapaç de reaccionar. La Caverna és la història d’una fugida impossible –la fugida davant el compromís, davant l’anunci de la maduresa– però també el palesament d’un procés iniciàtic: el que du a terme el Contrabandista sobre el Jove a l’interior d’una caverna, on espera inútilment l’arribada d’un vaixell que representa per a ell la llibertat. Sobre els murs d’aquesta caverna s’aniran materialitzant els fantasmes que el torturen i els records dels principals esdeveniments que han anat forjant el seu caràcter.