Somriure d’elefant (2006)

Un home jove i un home vell es troben en una residència estranya, una residència blanca amb infermers i infermeres somrients i vestits de blanc. Són dos homes de teatre, un s’ha retirat, l’altre tot just comença i té l’ambició intacta. Parlen de teatre, però aquest és un tema que ben aviat s’esgota; el tema de què els agradaria parlar és la vida que no els ha deixat o no els deixa viure el teatre, una vida plena de petites coses.