Copi i Ocaña al purgatori

Al dramaturg Copi i al pintor i “reina” de les Rambles barcelonines Ocaña els unia la mateixa visió canalla i explosiva de la vida i del desig. La seva condició d’éssers diferents en una societat marcadament heterosexual i la lluita constant per fer-se sentir en un món que els portava la contra van ser la veritable guspira, el veritable combustible de què es va nodrir la seva creació. L’obra reuneix els dos homes després de morts, en un més enllà de faula, amb Pier Paolo Pasolini com a àrbitre. Una petita joguina dramàtica per presentar el costat més humà i íntim dels dos artistes. I també una visió panoràmica d’una època molt sovint oblidada: la Barcelona canalla dels explosius anys setanta.