Després de la pluja (1999)

En el terrat d’un gratacel de quaranta-nou plantes en una gran ciutat on fa més d’un any que no plou, coincideixen oficinistes que han pujat furtivament a l’aire lliure per fumar, un plaer prohibit per l’estricte reglament de l’empresa. Tots, tant secretàries com directius, busquen un racó anònim on poder extingir alguna cosa més que l’angoixa de l’addicció. Del fons gris i impersonal de les grans corporacions financeres, emergeixen personatges que confessen pors, escupen odis o alliberen els seus maldecaps amb la mateixa lleugeresa amb què exhalen el fum. Es poden dir moltes veritats tot esperant l’arribada de la pluja.