El telèfon (1989)

Monòleg d’una dona que s’enfronta als seus records, a través dels quals afloren els dubtes sobre la seva existència. Res no és segur en aquest text. Tot pot ser veritat o mentida, somni o realitat. La protagonista no sap en fi si és ella mateixa o el producte de la imaginació d’algú. L’obra està estructurada en forma de dotze escenes, qualificades d’instantànies, que pretenen ser només, com les instantànies fotogràfiques, una mena de retall de veritat, però mai tota la veritat.