La memòria d’una Ludisia

Peça sonora escrita per a la ràdio.
La dona exiliada s’ha fet gran. Viu amb una de les seves filles. Intenta viure la seva quotidianitat amb tranquil·litat però, quan arriba la nit, apareixen tots els fantasmes.
Una entrevistadora cínica vol fer un reportatge sobre l’exili. Un cop i un altre la mateixa pregunta: “es considera vostè una víctima?”

Nota: Aquesta obra forma part d’un treball més ampli sobre la fragilitat de la memòria (com narrar un fet abismal: l’exili i l’última dictadura argentina). A banda d’aquest text, formen part d’aquest treball El meu avi no va anar a Cuba (els meus pares sí) (2008) i La marca preferida de las hermanas Clausman (2010).