L’habitació blanca

En Carles, la Laia i en Manel es retroben amb la senyoreta Mercè, la mestra que els va ensenyar a llegir i escriure quan eren petits. Queda llunyà aquell temps on eren nens, percebut com un full en blanc on tot somni o tota aspiració semblava possible. Han passat més de vint-i-cinc anys i ara són adults que han superat els trenta i es van acostant a la quarantena. La vida de cadascun d’ells ha anat per camins ben diferents. El retrobament, aparentment fortuït, amb la senyoreta Mercè resultarà inquietant i trasbalsador. Posar el retrovisor obrirà interrogants i també velles ferides. No se n’escaparà cap d’ells, tampoc la que va ser la seva mestra. Ni nosaltres mateixos.