L’habitació del nen

Un matrimoni encara jove, amb un fill petit, en una situació econòmica que podem imaginar tranquil·la i amb una relació sentimental que podem qualificar d’estable. La felicitat. I de sobte es produeix un incident casual, relacionat amb el seu nen, i la realitat objectiva s’esquerda. Què ha passat en el curs de l’incident? Pare i mare, dins del clos enrarit que ara és l’habitació del seu fill, allí on la mirada dels altres no pot qüestionar les seves percepcions oposades dels esdeveniments, mantenen una batalla desesperada per atraure l’altre al propi camp. Però no hi ha cap referent comú que els permeti de retrobar-se. Potser ens trobem, doncs, davant d’un conte de terror; potser, dins d’aquest conte de terror, podem arribar a preguntar-nos si, en algun nivell, hi ha o no hi ha encara la possibilitat de donar una resposta segura a les nostres preguntes més escatològiques. O potser l’obra només és una història com les que s’expliquen als nens per fer-los dormir… però dedicada als adults… O potser, i res més, es tracta d’un simple joc infantil lleugerament pervertit.