El meu avi no va anar a Cuba (2008)

La peça combina tres històries paral·leles amb intervencions musicals (veu, bateria i electrònica) i espais de dramatúrgia sonora. La primera història és la d’una actriu que es presenta a un càsting per a una pel·lícula que tracta el tema de la darrera dictadura argentina. La segona història se centra en el director de la pel·lícula. Les exigències ridícules de la productora convertiran la feina en un deliri. La tercera història passa als anys 70, quan una jove militant rep una trucada moments abans d’acudir a una cita de la seva organització política.

Nota: Aquesta obra forma part d’un treball més ampli sobre la fragilitat de la memòria (com narrar un fet abismal: l’exili i l’última dictadura argentina). A banda d’aquest text, formen part d’aquest treball La marca preferida de las hermanas Clausman (2010) i el text radiofònic La memòria d’una Ludisia (2008).